sábado, 13 de enero de 2007
La boira i la Plana de Vic
Un maridatge de fa anys, fins i tot l'anomenem "la pubilla de la Plana", doncs senyoreja aquestes contrades de forma capriciosa a l'hivern i mai se sap a quina hora li vindrà bé d'aixecar-se d'una vegada. Quan no hi ha pressa, fins i tot és bonic parar-se un moment a contemplar-la doncs amb l'esvaïment de les formes de la vegetació i les muntanyes, la imaginació pot recrear els paisatges coneguts amb el toc de misteri i d'encanteri si som al camp. A ciutat encara és més interessant ja que les cases i carrers agfen un aire d'intensa melangia, com si tot quedés aturat per obra i gràcia d'aquest element desdibixador dels contorns.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Jo també n'havia sentit a dir "la pubilla blanca", de la boira.
Enllaço el teu bloc al del curset.
Una abraçada!
Ostres, bona idea la que ha tingut la Roser, sinó no hi hagués entrat! M'ha agradat molt veure que tens un blog.
Ja ens anirem comunicant per via electrònica, que vagi molt bé!
Salut!
Publicar un comentario