DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA

Escardalenc, ulleres de miop, edat indefinida, més aviat tirant a vell; porta sempre un gosset fidel al que crida de tant en tant amb una veu rogallosa , per tal de fer-se la il·lusió que no està sol del tot. Viu sol des que va quedar vidu, els fills no s'en cuiden massa a jutjar per la vestimenta un xic tronada.
La seva expressió ferrenya fa pensar en els nombrosos entrebancs que de ben segur la vida li ha portat. Sembla resignat a l'anar fent de cada dia, amb un deix de tristesa que es palesa en les arrugues del front, i un rictus a banda i banda de la boca. El seu pas és lent, acompassat, a voltes s'atura per contemplar el carrer i saluda d'esma algun conegut escadusser que es creua amb ell: solitud,vellesa, anar tirant, anar fent, anar gastant encara més unes sabates velles que no deixa mai, perque ja les ha afaisonades als seus peus i no en vol d'altres.

La boira i la Plana de Vic

Un maridatge de fa anys, fins i tot l'anomenem "la pubilla de la Plana", doncs senyoreja aquestes contrades de forma capriciosa a l'hivern i mai se sap a quina hora li vindrà bé d'aixecar-se d'una vegada. Quan no hi ha pressa, fins i tot és bonic parar-se un moment a contemplar-la doncs amb l'esvaïment de les formes de la vegetació i les muntanyes, la imaginació pot recrear els paisatges coneguts amb el toc de misteri i d'encanteri si som al camp. A ciutat encara és més interessant ja que les cases i carrers agfen un aire d'intensa melangia, com si tot quedés aturat per obra i gràcia d'aquest element desdibixador dels contorns.